A mode de Conclusió.

Avui acabem el curs, almenys en aquesta matèria ja que en altres ja fa alguns dies que varem acabar-lo, i he de reconèixer que malgrat tot em sap greu. Em sap greu perquè malgrat l'esforç, hem treballat moltísim, fer 5 Pacs en aquests pocs mesos és quasi una bogeria, ha quedat àmpliament compensat per l'enormitat del que hem llegit, investigat, interactuat, en definitiva: aprés. De la societat de la informació al llibre digital o de l'hipertext a als blogs hem recorregut plegats un món fascinant rabiosament actual i que encara la nostra societat no ha acabat d'asimilar. Quan durant aquests mesos explicava a companys i coneguts que era el que estava estudiant es quedaven veritablement fora de joc: Hipertext???? i això es pot estudiar????
M'he sentit com un privilegiat, una persona que pot accedir a un coneixement que per a molts membres del meu entorn habitual està totalment fora del seu univers cultural (si més no amb la profunditat amb la que ho hem tractat).

A destacar el darrer esforç d'aquesta setmana per enllestir la darrera pac i aclarir-nos amb el programa escollit (gràcies Antonio alter ego Prometeo) i a sobre haver d'omplir el nostre blog amb algun contingut de interès acadèmic. Aquesta nit passada encara hi havia moviments als blogs a les 3:00 AM en forma de intervencions o noves entrades: fantàstic!!. L'experiència d'escriure un blog ha estat molt gratificant, per una banda pel fet de sentir-me tecnològicament capaç i per una altra pel fet d'haber-me d'enfrontar a un univers virtual amb la meva escarransida prosa. Malgrat tot i malgrat la opinió d'en Plácido, em sento com una gota d'aigua en un oceà. Però sou un oceà entranyable.
Gràcies Joan, Gràcies fòrum, Gràcies a tots.
Us trobaré a faltar.
Esteve.

Premsa Digital

Vist que molt probablement algunes plataformas editorials de premsa diaria, TheTimes entre altres, pasaran a cobrar els seus serveis a la xarxa a partir del mes de juny, fora interessant que comencesim a buscar alternatives informatives. Aquí us presento un índex d'algunes publicacions de premsa digital i d'informació general en català que poden ampliar els nostres horitzons informatius en la nostra llengua.

VILAWEB Diari d'informació general en català i amb notícies de les Balears, el País Valencià i Catalunya. >>>Consultar VilaWeb. NACIÓ DIGITAL Diari en català d'Internet i noves tecnologies. >>>Consultar Nació digital DIARI DE BARCELONA Edició digital de l'antic Diari de Barcelona (el Brusi). >>>Consultar el Diari de Barcelona. CAFÈ BABEL Cafè Babel és, tal i com ells es defineixen, el primer webzine europeu d'actualitat que obre els espais públics, barreja les societats i entrellaça les llengües. Es tracta d'una publicació digital amb articles escrits en sis llengües diferents. Un projecte innovador que ja té un equip de redacció en català. >>>Consultar Cafè Babel. RACÓ CATALÀ El Racó Català és un col·lectiu sense ànim de lucre, que ofereix un punt d’informació dels Països Catalans a la xarxa, un fòrum d’opinió per a temes socials, polítics o d’actualitat. >>>Consultar el Racó Català. EL DEBAT El setembre de 2005 neix un nou diari digital dedicat a la informació general en català, es tracta del diari El Debat. >>>Consultar el Debat. AVUI Edició digital del diari Avui. >>>Consultar el diari Avui. INDYMEDIA BARCELONA Agència de notícies i informació dels moviments socials i totes aquelles persones que tinguin una notícia a donar. És una xarxa d'àmbit internacional. El següent enllaç permet consultar l'edició de Barcelona. >>>Consultar Indymedia Barcelona. E-NOTICIES Diari en català molt centrat en la informació política. >>>Consultar E-noticies. TRIBUNA CATALANA Portal digital de notícies centrat en la difusió i l'anàlisi del catalanisme i de les notícies polítiques i socials de Catalunya. >>>Consultar Tribuna Catalana. EL PERIÓDICO Versió digital del popular diari barceloní que té edicions en català i castellà. >>>Consultar El Periódico (versió en català) LA MALLA Portal d'informació i notícies. Moltes notícies locals i col·laboració amb Localia. >>>Consultar La Malla. COMUNICACIÓ 21 Portal en català del sector de les comunicacions, amb notícies sobre el sector, articles, etc. Editat per Premsa Local de Catalunya. >>>Consultar Comunicació 21. CAPGROS.COM El diari digital de Mataró i de la comarca del Maresme. >>>Consultar Capgros.com OSONA.COM Diari digital d'informació de la comarca d'Osona. >>>Consultar Osona.com RIPOLLES.INFO Diari digital de la comarca del Ripollès. Segons la seva pròpia definició, el primer diari digital del Ripollès. >>>Consultar Ripolles.info DIARI MARESME Nou diari de l'any 2006 independent i comarcal. >>>Consultar Diari Maresme. LLOBREGAT MEDIA El portal de notícies del Baix Llobregat. >>>Consultar Llobregat Media. Per acabar, si sou uns veritables obsesos de llegir la premsa digital, és altament recomable que feu servir aquest cercador especialitzat en premsa publicat a la UAB. http://www.bib.uab.es/premsa/ Espero que aquesta informació, a les portes de temps difícils per als lectors de premsa digital pirates, sigui del vostre interès. Esteve.

John Cage - 4'33" by David Tudor

Us faig arribar aquesta versió en la que David Tudor interpreta la molt coneguda i sovint mal interpretada obra, o almenys interpretada molt lluny de l'esperit del seu compositor, 4:33 de Cage. Que la gaudiu!!
Esteve

Tant en música com en arts plàstiques, l'era digital ha proporcionat el desenvolupament de noves maneres d'expressió, així com de fer cada vegada més interactiva l'experiència artística i d'una o altra manera accessible als que gaudeixen de la tecnologia. En literatura, la narrativa s’ha vingut fent cada vegada més fragmentària, un exemple ja comentat amb anterioritat el podríem trobar en Rayuela, on el lector pot triar la manera com llegir el llibre: seguint l'ordre lineal habitual o seguint el tauler de direcció que ofereix l'autor. Serien molts els artistes, músics i escriptors que s'aprofitin d'aquesta fragmentació del discurs per acostar-se al terreny hipertextual. El concepte de Música Concreta designa un plantejament composicional, on el so en lloc de ser interpretat es converteix en un objecte extern que té la seva pròpia realitat espai-temporal, la seva pròpia presència. Un clar exemple el podem trobar en l'obra de Cage 4:33, però també en les primeres temptatives dadaistes de Schwitters, Hugo Ball i Hausmann quan composen "collages acústics" i "poemes sonors" o els poemes basats en un sistema polifònic de sons de Tristany Tzara. Però és John Cage qui sembla esborrar tota frontera entre l'art gràfic i les partitures. Cage interpreta dibuixos i gràfics de manera musical i assenyala que certes partitures li permeten reconèixer certes formes concretes i aïllades. Apreciar la música per la seva notació, per la seva estructura gràfica és gaudir d'una manera molt diferent de com se'ns ofereix l'obra en relació a l'esclusiu plaer sonor d'escoltar-la. Aquesta manera de degustar la música ofereix un plaer de diferent ordre que implica diverses facultats de la nostra ment. La música literalment està també a la notació. La representació gràfica mai és pur i simple signe per a la música. Gràcies a l'evolució de la notació o grafia musical, des del pergamí o del Liber Usualis medieval dels cants gregorians fins a la grafia de la música con temporània, tant en el seu aspecte gràfic com en el seu registre sonor, la música ha anat creixent tant en els seus complexos aspectes estructurals com en les seves possibilitats d'establir diferents relacions amb les diferents arts: pintura, poesia, arquitectura, etc. La música ha influenciat i ha estat influenciada per les conquestes en aquestes altres arts, Xenaquis, sense anar més lluny, usa conceptes de l'arquitectura com el càlcul matemàtic, els logaritmes o els fractals en algunes de les seves composicions. Un altre exemple el podem trobar en la forma en què els diferents aspectes de la notació o grafia musical han estat influenciats per dissenys i tècniques pictòriques d'ordenar l'espai.

ÉS RAYUELA UN HIPERTEXT?

Malgrat els seus vint anys de maduresa la idea d’hipertext no és nova. Hi ha antecedents que es remunten als inicis de la nostra cultura textual com el I-Ching, antic tractat taoista, la technopaegnia de la Grècia clàssica, els kaligramas o els textos màgics i alquímics. De forma més recent altres exemples de continguts multilineals són el Quixot de Cervantes, Així parlà Zaratustra de Nietzsche, el film Fellini otto e mezzo de Fellini o Rayuela de Cortázar.
Posats a ser rigurosos, podem considerar que el text tradicional ja és una estructura dinàmica ja que principi i fi no són els seus límits sinó connexions amb altres textos: estan contextualitzats psíquica, cultural, social i políticament. Finalment la lectura és un fenomen de col.laboració semiòtica, un nexe entre autor i lector, un mitjà per arribar a la comunicació. La hipertextualitat no afegeix res de nou a les teories discursives en si mateixes, però ofereix un mitjà i un suport ideal per a materialitzar-les.

En el cas de Rayuela, Cortázar parteix del principi que no hi ha novel·la sense lector-creador, ja que la literatura és vida compartida. No es tracta d'un "missatge", sinó d'una conversa entre "missatgers". Naturalment, el lector llavors ha de deixar de ser un ens passiu que adquireix l'obra, la llegeix i la desa. No és aquesta la intenció de l'autor, sinó que aspira a fer del lector un còmplice, que amb la lectura aboleixi el temps del lector traslladant-lo al de l'autor.

Però, en un hipertext ens hi podem perdre, ja que no existeix una lectura única. Per evitar-ho, Cortázar posa un mapa, un ordre combinatori prefixat, una seqüència que ha de ser seguida. Per tant Rayuela es converteix en un experiment formal, una joguina, en un joc de buscar entre les seves pàgines el capítol següent. A Rayuela, l'hipertext es dóna en l'índex anomenat "Tablero de dirección" que connecta l’usuari amb les diverses formes de lectura del text, convertint-se en una novel·la fundacional, on per primera vegada se li dóna al lector la possibilitat de triar de quina manera endinsar-se en la trama. L'índex es converteix en alguna cosa semblant a un menú on la interfície inicial ens dóna diverses possibilitats de lectura: la lectura lineal convencional, la lectura segons l’ordre proposat per l’autor o la lectura segons els múltiples ordres triats pel lector.

Per tan, podem parlar d'una estructura interactiva, doncs Cortázar, ens convida a llegir d'acord amb el criteri del lector. Hi ha una interactivitat limitada si ens regim només a les dues formes de llegir l’obra segons els consells de l’autor, però la interactivitat és absoluta si optem per la lectura de capítols separats llegint-los de forma autònoma, ja que el llibre és "molts llibres". Per potenciar l’interactivitat de Rayuela podriem afegir notes al peu de pàgina que ens remitisin a daltres obres similars amb estructures semblants, imatges de París i Buenos Aires, els llocs específics on va ocórrer la trama o fer una especial esment a la discografia de Charlie Parker.
Esteve.

Algunes idees d’aquest text han estat extretes de:

http://www.cristalab.com/tutoriales/la-web-hipertexto-y-literatura-c17l/

http://croliva.wordpress.com/2008/04/23/hipertexto-en-la-novela-%E2%80%9Crayuela%E2%80%9D-de-julio-cortazar/

http://javier-ramos.blogspot.com/2008/02/rayuela-como-red-hipertextual.html

PERQUÈ ESCRIVIM UN BLOC?

Avui en el debat he vist una intervenció d'en Plácido que escrivia el següent:

"Per què escrivim en els nostres blocs? Són necessaris? Para qui? Per al nostre públic? De debò, quanta gent ens llig? O els escrivim per a sentir-nos importants? Per a agradar el nostre ego d'escriptor frustrat? Per a aprovar aquesta assignatura?"

Personalment, i com la majoria de vosaltres, he començat aquesta aventura del blog per raons purament acadèmiques, però no podem ignorar que ens obre la porta a unes infinites possibilitats d'interactuació amb altres usuaris. És evident que no busquem fama, tan sols compartir de forma anònima continguts, opinió, idees, informació...
Crec que el millor d'aquesta experiència és provar-la, però no per ser moderns, ni per tenir lectors, ni per vendre el que hi fem; senzillament fem-ho per fer públic les nostres opinions, inquietuds o necessitats. Estic convençut que ens sorprendran els resultats i la quantitat de persones que compartiran el que escrivim.
Ens llegim.
Esteve.