John Cage - 4'33" by David Tudor

Us faig arribar aquesta versió en la que David Tudor interpreta la molt coneguda i sovint mal interpretada obra, o almenys interpretada molt lluny de l'esperit del seu compositor, 4:33 de Cage. Que la gaudiu!!
Esteve

Tant en música com en arts plàstiques, l'era digital ha proporcionat el desenvolupament de noves maneres d'expressió, així com de fer cada vegada més interactiva l'experiència artística i d'una o altra manera accessible als que gaudeixen de la tecnologia. En literatura, la narrativa s’ha vingut fent cada vegada més fragmentària, un exemple ja comentat amb anterioritat el podríem trobar en Rayuela, on el lector pot triar la manera com llegir el llibre: seguint l'ordre lineal habitual o seguint el tauler de direcció que ofereix l'autor. Serien molts els artistes, músics i escriptors que s'aprofitin d'aquesta fragmentació del discurs per acostar-se al terreny hipertextual. El concepte de Música Concreta designa un plantejament composicional, on el so en lloc de ser interpretat es converteix en un objecte extern que té la seva pròpia realitat espai-temporal, la seva pròpia presència. Un clar exemple el podem trobar en l'obra de Cage 4:33, però també en les primeres temptatives dadaistes de Schwitters, Hugo Ball i Hausmann quan composen "collages acústics" i "poemes sonors" o els poemes basats en un sistema polifònic de sons de Tristany Tzara. Però és John Cage qui sembla esborrar tota frontera entre l'art gràfic i les partitures. Cage interpreta dibuixos i gràfics de manera musical i assenyala que certes partitures li permeten reconèixer certes formes concretes i aïllades. Apreciar la música per la seva notació, per la seva estructura gràfica és gaudir d'una manera molt diferent de com se'ns ofereix l'obra en relació a l'esclusiu plaer sonor d'escoltar-la. Aquesta manera de degustar la música ofereix un plaer de diferent ordre que implica diverses facultats de la nostra ment. La música literalment està també a la notació. La representació gràfica mai és pur i simple signe per a la música. Gràcies a l'evolució de la notació o grafia musical, des del pergamí o del Liber Usualis medieval dels cants gregorians fins a la grafia de la música con temporània, tant en el seu aspecte gràfic com en el seu registre sonor, la música ha anat creixent tant en els seus complexos aspectes estructurals com en les seves possibilitats d'establir diferents relacions amb les diferents arts: pintura, poesia, arquitectura, etc. La música ha influenciat i ha estat influenciada per les conquestes en aquestes altres arts, Xenaquis, sense anar més lluny, usa conceptes de l'arquitectura com el càlcul matemàtic, els logaritmes o els fractals en algunes de les seves composicions. Un altre exemple el podem trobar en la forma en què els diferents aspectes de la notació o grafia musical han estat influenciats per dissenys i tècniques pictòriques d'ordenar l'espai.